-->
(informació recollida i editada per Madisson)
Nom
comú: Pastanaga
Nom cientific: Daucus carota
Origen: Europa i Asia Sud-occidental
Conreu:
Accepta una
gran varietat de climes. La germinació és difícil ja que moltes llavors no són
viables i el procés és molt lent. Necessiten ser desherbades de forma eficaç
donat que les plàntules es desenvolupen inicialment a poc a poc. Són conreades
en regadiu en horts o bé com conreu extensiu. El seu cultiu natural és tardà
(d'abril a juliol Mediterrani), i s'hi solen utilitzar les varietats llargues i
semi – llargues. Per cultiu primerenc forçat amb hivernacle a partir de 12º C
s'utilitzen les varietats precoces i rodones. Temperatures prolongades
inferiors als 12 °C produeixen arrels més llargues, primes i pàl·lides. Es
cullen als tres mesos. Cal evitar deixar-la més temps ja que es tornen
fibroses.
Els calen
terres ben llaurades, flonges i sorrenques per tal que l'arrel creixí
adequadament. Per les varietats llargues el sòl ha de ser profund i no hi poden
haver pedres. Si el sòl és pedregós o argilós, s'hi pot plantar varietats
curtes, ja que en altre cas poden produir la divisió de l'arrel. No accepta terres
molt àcides, el seu pH òptim és entre 6 i 6.5 . La proporció de fertilitzant
que millor l'escau és 1-2-2, amb especial atenció al potassi. L'adob s'ha de
posar la tardor anterior, completat lleugerament abans del sembrat, repetint-se
quan la planta faci 10 i 15 cm d'alçada. No accepta fem fresc, i si n'hi ha un
excés les arrels es bifurquen.
El plantat
es realitza en fileres separades de 20 cm, i dins cadascuna, les plantes
disten de 8 a 10 cm. Les llavors s'enterren a 1 cm de fondària,
cobertes per compost lleuger que cal mantenir humit fins que broti. Els primers
brots apareixen als 10 dies.
El reg ha de
mantenir la terra humida, però no xopa, reduint la humitat cap al final del
cultiu per evitar que l'arrel es trenqui. Cal mantenir la terra lliure de males
herbes. Una vegada collides es conserven bé en llocs ben ventilats, foscos i
secs. Tradicionalment s'han conservat a l'exterior, tallant les fulles i fent
piles cobertes primer de palla i després de torba.
Propietats
nutritives:
Des del punt de
vista nutritiu són importants per l'alt contingut en Betacarotè precursor de la vitamina A i són baixes en lípids i proteïna. També té vitamanes B1, B2,
PP i nombrosos elements minerals. Proporcionen una energia d'unes 40 calories
per cada cent grams.
