Una altra hortalissa

-->

(informació recollida i editada per Madisson)

Nom comú:  Pastanaga

Nom cientific: Daucus carota

Origen: Europa i Asia Sud-occidental

Conreu:

Accepta una gran varietat de climes. La germinació és difícil ja que moltes llavors no són viables i el procés és molt lent. Necessiten ser desherbades de forma eficaç donat que les plàntules es desenvolupen inicialment a poc a poc. Són conreades en regadiu en horts o bé com conreu extensiu. El seu cultiu natural és tardà (d'abril a juliol Mediterrani), i s'hi solen utilitzar les varietats llargues i semi – llargues. Per cultiu primerenc forçat amb hivernacle a partir de 12º C s'utilitzen les varietats precoces i rodones. Temperatures prolongades inferiors als 12 °C produeixen arrels més llargues, primes i pàl·lides. Es cullen als tres mesos. Cal evitar deixar-la més temps ja que es tornen fibroses.

Els calen terres ben llaurades, flonges i sorrenques per tal que l'arrel creixí adequadament. Per les varietats llargues el sòl ha de ser profund i no hi poden haver pedres. Si el sòl és pedregós o argilós, s'hi pot plantar varietats curtes, ja que en altre cas poden produir la divisió de l'arrel. No accepta terres molt àcides, el seu pH òptim és entre 6 i 6.5 . La proporció de fertilitzant que millor l'escau és 1-2-2, amb especial atenció al potassi. L'adob s'ha de posar la tardor anterior, completat lleugerament abans del sembrat, repetint-se quan la planta faci 10 i 15 cm d'alçada. No accepta fem fresc, i si n'hi ha un excés les arrels es bifurquen.

El plantat es realitza en fileres separades de 20 cm, i dins cadascuna, les plantes disten de 8 a 10 cm. Les llavors s'enterren a 1 cm de fondària, cobertes per compost lleuger que cal mantenir humit fins que broti. Els primers brots apareixen als 10 dies.

El reg ha de mantenir la terra humida, però no xopa, reduint la humitat cap al final del cultiu per evitar que l'arrel es trenqui. Cal mantenir la terra lliure de males herbes. Una vegada collides es conserven bé en llocs ben ventilats, foscos i secs. Tradicionalment s'han conservat a l'exterior, tallant les fulles i fent piles cobertes primer de palla i després de torba.

Propietats nutritives: 

Des del punt de vista nutritiu són importants per l'alt contingut en Betacarotè precursor de la vitamina A i són baixes en lípids i proteïna. També té vitamanes B1, B2, PP i nombrosos elements minerals. Proporcionen una energia d'unes 40 calories per cada cent grams.