Els de 2onC hem començat a cercar informació sobre les verdures i hortalisses que tenim al hort.
La informació l'hem estreta de Wikipèdia i en algun cas hem contrastat alguna dada a altre llocs.
Comencem per...
Diiiiiiiaaaaaaanaaaaaa!!!!!!!!
Nom cientific: Allium cepa
Origen:Àsia central
Conreu: Tot l'any
Propietats nutritives:
La ceba és un aliment que s'ha d'incloure definitivament a la nostra dieta. Poseeix una potent acció contra el reumatisme, de manera similar a l'all (ambdues es troben en la mateixa familia taxonòmica). Dissol l'àcid úric (responsable de la "gota"i que pot afectar als ronyons i les articulacions), lluita contra les infeccions gràcias a les seves sals de sosa i la seva potasa, que alcalinitzen la sang.
Seguim amb...
Indaleeeeeeeeecio!!!!!!!!!!
NOM COMÚ: patata
NOM CIENTÍFIC: Solanum tuberosum
ORIGEN: Amèrica del sur
CONREU: Les condicions
de cultiu varien d'una varietat a una altra, però en general prefereix sòls
rics en humus, solts i sorrencs.
PROPIETATS
NUTRITIVES
La patata és fàcilment digerida i té un alt
valor nutricional. Els tubercles de patata presenten aproximadament un 78%
d'aigua i un 18% de midó. La resta està compost per quantitats variables de proteïnes, minerals i prop de 0,1% de lípids. La patata conté diverses vitamines, incloent la vitamina C, riboflavina, tiamina i niacina. Entre els diferents minerals que es troben
en la patata mereixen citar el calci, el potassi, el fòsfor i el magnesi per la seva importància en la nutrició
humana. A causa del fet que presenta una escassa quantitat de sodi, la papa generalment se suggereix en les dietes que requereixen baixos continguts d'aquest
element. Les patates consumides amb la closca són una
excel·lent font de fibra. De fet, amb 3 grams de fibra per porció, la papa excedeix els
percentatges de fibra que es troben en altres aliments com els grans de cereals
"sencers". Els percentatges dels diversos constituents d'un tubercle
d'una papa crua (amb closca) es trien en la taula adjunta. Malgrat la noció
popular, la majoria dels nutrients no es troben en la closca sinó a l'interior
del tubercle. De qualsevol manera, al deixar la closca s'incrementa el consum
de fibra i, per altra banda, se simplifica qualsevol preparació.A banda del seu valor nutricional, el consum de la papa constitueix un delit per a milions de persones al voltant de tot el món. És la protagonista de diversos plats de la cuina regional de molts països. Aquests tubercles es Guisan, se sancochan, es rosteixen, se salten, es fregeixen. Intervenen en purés, a cremes, a sopes, suflés, croquetes, truites i masses. A més, a partir de la fermentació dels tubercles s'obtenen diverses begudes alcohòliques com, una varietat de vodka, l'Aquavit escandinau, el brennivín islandès, el shochu japonès.
AAAAAAAAAAAAAnnnaaaaaa!!!!
Nom comú: Enciam
Nom de científic: Lactuca
serriola.
Conreu: Hi ha moltes varietats d'enciam. En general és una planta
no gaire resistent al fred, si hi ha glaçades deixa les fulles vermelles. Les
varietats s'agrupen segons si formen un cabdell o no, si són llargues Romana o
"orelles de burro" o més aplanades. Hi ha varietats aptes per a ser
collides a l'estiu (més o menys resistents a espigar-se) i altres com la
trocadero de collita hivernal en llocs d'hivern suau. La varietat iceberg és
molt típica dels Estats Units (i de les hamburgueses americanes) La sembra es fa en un viver i
es trasplanta un mes després. L'enciam necessita aigua abundant per tal que
creixi de pressa i sigui tendre (si passa secada pot resultar amarg). Pot
anar-li bé una mica d'ombra a l'estiu. Necessita molta mà d'obra per treure
males herbes, adobar, lligar les fulles i collir.
Malalties i plagues: Les
plagues més comunes en l'enciam són unes mosques blanques i petites que tenen
una mida d'uns 3mil·límetres que xuclen la sàvia de les plantes mitjançant les
fulles.L'espigat de l'enciam és quan en el centre de la planta es produeix
unatija que donarà lloc a flors i els conseqüents fruits. En condicionsnormals,
aquest espigat es dóna a partir dels dos mesos deltrasplantament però a vegades
es dona abans d'hora.
Propietas nutritives: L’enciam és principalment
aigua (95%), i per això aporta molt poques calories, hidrats de carboni i
greixos. Té una quantitat important de fibra. Les quantitats de vitamines
depenen de la varietat; així, l’enciam de varietat romana cultivat a l’aire
lliure és el més ric en vitamines, mentre que el de la varietat iceberg té
menys quantitat de vitamina C.
Les fulles més externes de
l’enciam són les que concentren més quantitat de vitamines i minerals. En
concret:
Betacarotens (provitamina A):
el betacarotè és un pigment natural que confereix el color groc, ataronjat i
vermellós als vegetals i que l’organisme transforma en vitamina A segons les
necessitats. En el cas de l’enciam, el betacarotè està emmascarat per la
clorofil·la verda, que és un piment més
abundat. La vitamina A és essencial per a la vista, la pell, els
cabells, les mucoses i els ossos i per al bon funcionament del sistema
immunitari, a més de tenir propietats antioxidants d’antienvelliment. El betacarotè sembla que té possibles
efectes beneficiosos de reducció del risc de demència.
Àcid fòlic (vitamina B9): és
present en les verdures de fulla verda, com és el cas de l’enciam. L’àcid fòlic
intervé en la producció dels glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de
material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunitari.
Contribueix a tractar o prevenir anèmies. És una vitamina imprescindible en els
processos de divisió i multiplicació cel·lular que tenen lloc els primers mesos de gestació, i per això es recomana a dones embarassades. També
contribueix al creixement i desenvolupament ossi dels infants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario